Ja fa unes quantes dècades que molts de nosaltres estem preocupats per la contaminació del medi ambient. Respectar els altres éssers vius del planeta no és només un assumpte ètic: és també una manera d'assegurar la nostra supervivència a llarg termini.
Per exemple, si tenim un oceà contaminat, menjarem peix contaminat i això afectarà a la nostra salut. Un dels contaminants més coneguts del peix és el mercuri. La indústria ja està intentant retirar aquest element de molts processos però malauradament es continua fent servir i s'estan trobant nivells preocupants de mercuri en alguns peixos. Fet preocupant, especialment per a embarassades i nens petits.
Curiosament, uns peixos tenen concentracions més altes de mercuri que uns altres. Una primera explicació podria ser que hi ha uns mars més contaminats que altres. No obstant això, dintre del mateix mar, unes espècies presenten concentracions més altes que altres.
L'explicació va lligada al factor que fa que el mercuri sigui un problema: s'acumula als teixits dels éssers vius. Hi ha altres substàncies que podem ingerir i al cap d'unes hores desfer-nos d'elles fàcilment gràcies al metabolisme i l'excreció. No és el cas del mercuri.
Aquest fet és el responsable que el mercuri s'acumuli a través de la cadena tròfica. Com que és una mica complicat explicar-ho amb paraules, hem fet un dibuix.
Els punts vermells representen el mercuri i les línies mostren qui es menja a qui. Els peixos petits són herbívors i capten el mercuri del medi. Els peixos mitjans s'alimenten de peixos petits, que contenen una mica de mercuri. Els peixos grans s'alimenten de peixos mitjans que contenen bastant mercuri. Si nosaltres mengem aquests peixos estarem consumint una quantitat de mercuri molt més gran que si consumim peixos herbívors o algues.
Així, peixos grans i carnívors com la tonyina poden acumular dosis importants de mercuri. En canvi, alternatives com el verat, el seitó o la sardina encara mantenen nivells baixos de mercuri.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada